L?Abigail és una psicòloga que ha fet carrera dins l?exèrcit. Atén veterans de les múltiples guerres d?Israel que han tornat amb trastorns posttraumàtics i dissenya programes d?instrucció. És l?experta indiscutida en la psicologia de l?acte de matar en combat, i això fa d?ella una dona escoltada per les forces armades, el més masculí dels poders.
Té prop de cinquanta anys quan el cap de l?estat major la convoca per demanar-li ajut. Es tracta de conquerir la victòria definitiva que Israel empaita des de la seva creació, i per la qual ha enviat generacions de reclutes al front. La d?ara és constituïda per nois i noies que no han jugat mai al carrer, sinó a través d?una pantalla. Ella haurà de preparar-los perquè no s?ensorrin allà on sempre han fracassat: en el combat cos a cos. I ho ha de fer quan el seu fill únic comença la instrucció a la més exigent de les unitats.

Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d’Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra. D’això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos. L’home dalt del pont no és pròpiament un text filosòfic, sinó un diari. Conté la sensibilitat de l’ull que mira, la xafogor de les nits japoneses a l’estiu. I el testimoni d’aquells que van sobreviure a la bomba i la radiació.

A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta. Des que es queda òrfena fins que accepta l?adulteri del seu propi marit, passant per uns tiets aburgesats que la duen a un internat, Joana forma part del conjunt d?heroïnes de Lispector. Quan es petita Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d?escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu. Sota l?aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur. Tots els temes de l?obra posterior hi bateguen: la mirada, l?instant, els animals, l?amor, la perplexitat davant de la vida, el tremolor de la vida, la presència arreu del sexe i la mort. ¿Com dir amb paraules exactes tot el que sent quan pren un bany o quan galopen els cavalls? Cal inventar una llengua.

Tot està nevat. Una velleta amb cara de follet prepara el pa dolç de Nadal: només ella en coneix la recepta, i cada hivern les criatures celebren les festes a la seva cuina. Però aquest any l?espera una visita inesperada: és la Mort que ha vingut a endur-se-la. La velleta necessita acabar la seva feina i distreu la Mort fent-la servir de tastadora. Per sort, és llaminera:
de mica en mica es deixa endolcir.
Els pans daurats de la velleta és una faula nadalenca sobre la mort, la tendresa i
el plaer de menjar.

En un lugar sin nombre y en una época indeterminada, en medio de una naturaleza que parece mutante, un pueblo aislado vive sometido a una rígida y cruel serie de normas. Sus habitantes están bajo la permanente amenaza de los caramenos, unos seres que habitan al otro lado de las montañas y a los que jamás ha visto nadie, y las embestidas del río que socava sus casas. Un joven de catorce años, después de asistir a una profanación, empieza a rebelarse contra todas las leyes, al mismo tiempo que seduce y conquista a su madrastra.
Mercè Rodoreda, que según García Márquez escribió la novela "más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil", nos brinda con esta novela póstuma un espléndido testamento literario, en el que teje una trama alegórica para mostrarnos la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad y donde se ha reprimido toda iniciativa individual.

'El dia de l?ós' és la novel·la que va convertir Joan-Lluís Lluís en un dels escriptors més estimats i llegits de la literatura catalana. El 2004 va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciència-ficció. Amb vint anys de perspectiva, és reivindicada per Irene Solà, Marina Espasa, Ramon Mas o Anna Ballbona com una obra inspiradora i entre les més importants del nou segle.
El seu escenari és Prats de Molló, poble tancat al món per la doble protecció de muralles i llegendes antigues. On es tem el retorn d?una bèstia extinta fa segles, i on retorna Bernadette Boher al cap de vuit anys de desterrament. Se li ha suïcidat la mare i això vol dir que el seu cos serà jutjat i escarnit. Però s?acosta la festa de l?ós, ocasió de donar curs a instints reprimits. I la bèstia ha tornat al Vallespir. 'El dia de l?ós' té l?encanteri enigmàtic de les millors ficcions distòpiques.

Míster Evasió pot ser la Gran Novel·la de Barcelona que molts troben a faltar. On un Blai Bonet provocador deambula pel Xinu i les barraques del Somorrostro. El seu protagonista és Marc Esquert, adolescent de Calella de Palafrugell que estudia a la Bonanova però que vol tornar-se outsider a la ciutat fermentada per la dictadura. Entre el flashback, el monòleg interior i el viatge iniciàtic, Bonet escriu amb una llengua tan viva que encara cau com una bomba. Publicada al 1969, per primer cop se?n pot llegir la versió íntegra amb els fragments eliminats pel censor franquista ?i són els que més claven l?urpa en les sagrades essències de la catalanor. Gràcies a aquesta restauració es pot entendre Míster Evasió com un viatge als baixos fons de Barcelona que desemboca a Ginebra, on Esquert coneix el Gran Poeta Exiliat símbol de Catalunya.